Puigcerdà

Els prats de la Cerdanya i els quasi desapareguts fruiters de la zona esdevenen el leitmotiv d’aquest jardí. L’aspecte cambiant ve donat per la diferència de tall de l’herba, que varia la imatge del jardí després de cada sega. En funció del cicle vegetatiu, s’obtenen superficies més o menys verdes. L’estructura del jardí ve donada per la distribució dels fruiters: perers autòctons, pruneres i nogueres; i per la vegetació dels parterres: sedums, buddleies, perowskia i salvies. Els limits estàn poblats per bètules d´escorça blanca i pollancres, arbres que sobrepassen l´alçada de la casa i l’aillen de l’exterior.